Capítol 5-8

5- ELS HOMES NO PLOREN

Un matí a finals d'agost de 1937 el Cisco explica a la Carme, la seva dona, i als seus dos fills que l'han cridat a files. Ha de marxar a la guerra per defensar la República. En Tian i la mare ploren, i en Tòfol tanca els ulls i aguanta la respiració per no fer-ho. El pare sempre diu que els homes no ploren, encara que es sent sol. L'única persona que l'entén en aquella casa acaba de marxar. Fa el cor fort i va a passejar per la ciutat. Es creua amb la Carbonet i ella li somriu per primera vegada.

6- UN PETÓ

Octubre del 1937. La guerra es nota cada vegada més. Se'n va la llum sovint i el menjar és molt escàs. En Tòfol és l'encarregat d'anar a comprar al Mercat. És fort i espavilat i sap com sortir-se'n per agafar la major quantitat de patates possible. Els nois del seu grup li expliquen que el millor que pot fer és anar a robar als horts de les afores de la ciutat. Algunes verdures les porta cap a casa i altres les ven per aconseguir diners per comprar cervesa i cigarretes. Un dia van tota la colla a robar, però els enxampen i han de fugir cames ajudeu-me. En Tòfol troba un amagatall entre els matolls i al cap d'una bona estona veu que la Carbonet és allà amb ell. Es passen tota la tarda abraçats i quan arriben a casa ella li fa un petó a la galta que no oblidarà mai.

7- EL DIA MN

Hivern del 1938. En Tòfol cada dia està més enamorat de la Carbonet. Pensa en ella a totes hores. No pot entendre com pot estar amb en Pau. Sí, és alt, guapo i fort, però no és gaire intel·ligent. Ella es mereix un noi millor. Vol explicar tot el que sent a algú, però als de la colla no pot perquè la Maria és la nòvia d'en Pau, i els companys de l'escola el veuen com un animalot sense sentiments, no pot trencar aquella imatge. Decideix explicar-li al seu germà, però quan es decideix ell ja s'ha adormit. Així que calla i prou. Un dia en Pau arriba al bar on van sempre amb els ulls plorosos, i els explica que la Maria ha hagut de marxar de Sabadell perquè els franquistes s'acosten, els seus pares són rojos i els matarien. A en Tòfol li cau el món a sobre, i no pensa que ells també són republicans i que també estan en perill.

8- QUADRES, POEMES I CIRERES

Maig del 1938. Els bessons fan tretze anys i la mare els regala un quadre pintat per ella. Un colom blanc sobre una ciutat plena de colors. Un cop sols, en Tian li regala un poema a en Tòfol. Li diu que li agrada ser el seu bessó, que s'entenen sense parlar-se i que l'estima. En Tòfol s'emociona molt i també li vol fer un regal. Va a buscar unes quantes cireres com a agraïment, sap que són la seva fruita preferida. Però quan torna a casa es troba a un metge inspeccionant a en Tian. La mare el porta cap a la cuina i li diu que el seu germà està molt malalt. No saben si sobreviurà.