25 - LA VIDA CONTINUA
En Tòfol mata a un soldat africà que estava intentant violar la Maria. Si deixen el cadàver del soldat en mig del camp possiblement els enxampen. Per aquesta raó decideixen llençar el cos al mar.
A partir d'aquest acte el Tòfol comença a tenir malsons del soldat i del seu germà Tian. La mare està cada vegada més apagada però per sort té l'ajuda de la seva amiga, la Salut.
Un parell de dies més tard que la Carbonet i el Tòfol hagin llençat el cos, aquest és escopit pel mar. Aquesta notícia córrer per tot el camp i ells estàn molt nerviosos. Finalment no passa res i els soldats hi donen poca importància.
En Tòfol enumera totes les desgràcies que sent perquè la Maria insisteix que s'ha de treure tot allò que duu dins. Però malgrat aquella llista de desgràcies, ell es sent viu gràcies a la Carbonet i li diu per primera vegada "t'estimo".
26 - UN MÓN PLE DE FUTUR
Després d'aquella confessió d'en Tòfol, la Maria li fa un petó. Ell no es pot creure el que acaba de passar i està molt feliç.
La Salut li diu a la mare que els gendarmes li han dit que abans d'una setmana serien traslladats a un camp millor.
En el dia previ al trasllat de camp la mare i la Salut preparen les maletes i en Tòfol cuida a la Tina. Llavors pels altaveus criden a la mare i se'n va a l' entrada principal. Uns minuts més tard torna però no ve sola. Ve acompanyada del pare. En aquell moment en Tòfol se n'alegra moltíssim i la mare lògicament també. Els pares tenen moltes coses per explicar-se i per aquesta raó els deixen sols.
27 - I DESPRÉS, LA LLIBERTAT
En Tòfol està molt alegre per l'aparició del pare. Però després s'adonen d'una cosa. El pare ve al camp per emportar-se a la mare i a ell. La Carbonet s'ha de quedar allà.
El pare ha aconseguit uns visats per a Mèxic i ha comprat uns passatges d'un vaixell que salpa l'endemà.
Abans d'anar-se'n, en Tòfol i la Maria s'acomiaden. Ella li regala una goma de cabell perquè mai la oblidi. Ell li vol entregar el poema que en Tian li va fer. La Carbonet no pot acceptar aquell gran regal. Aleshores en Tòfol té la idea d'escriure el poema a la sorra i que se l'emporti el mar. D'aquesta manera, diu en Tòfol, el mar s'aprendria el poema de memòria i els hi portaria sempre que el necessitessin. Finalment es besen i aparèixen els pares d'en Tòfol.
Marxen del camp de concentració i passen la nit a un hostal vora del port.
A l'hostal, el pare explica les peripècies que ha hagut de passar fins a trobar-los.
Quan acaba la guerra, va a viure als Pirineus amb dos companys més. Després, a través d'un contacte, aconsegueixen travessar la frontera. Van estar amagats a les golfes d'una casa d'un poble de França.
Llavors li recomanen marxar cap a Amèrica perquè França podia caure d'un moment a l'altre a les mans de Hitler. I després de molt batallar aconsegueix la manera de poder anar a Mèxic i d'emportar-se la seva família.
L'endemà puja al vaixell i encara tenen tres setmanes de travessia. Després aconsegueixen la llibertat.
28 - UNA NOVA VIDA
La travessia dins del vaixell és molt llarga. La mare, al costat del pare, torna a somriure i torna a escriure poesia. Mentre la mare es dedica als llibres, el pare s'encarrega de la Tina.
En Tòfol es passa quasi tot el viatge observant el mar pensant en la Carbonet. La mare li diu que tard o d'hora se l'ha de treure del cap ja que el més probable és que no es tornin a veure.
Els primers temps a Mèxic són difícils. Comencen a viure en una residència per a exiliats.
Amb el pas del temps, el pare aconsegueix diverses feines. Fins que el contracten en una fusteria. Gràcies a això, poden llogar un pis petit.
Quan la Tina té dos anys, la mare és contractada en una llibreria. Al principi s'encarrega de classificar les caixes de llibres i finalment passa a ser la llibretera principal.
En Tòfol torna a l'escola. Però allà no se'n surt i les seves notes són molt baixes. Així que comença a treballar a la fusteria. Se n'adona que treballar és molt més dur que anar a l'escola però com a estudiant no té gaire futur. Finalment decideix seguir treballant al taller.
No hay comentarios:
Publicar un comentario