29 - TÒFOL?
L'any 1957, quan en Tòfol té trenta-dos anys, s'instal·la en un petit apartament. Ell segueix treballant a la fusteria. No s'ha casat ni tenia fills.
La Tina ja té divuit anys i està a punt d'estudiar belles arts a la Universitat de Buenos Aires. Ella té un do per la pintura i ha pintat molts quadres. Als disset anys la seva obra pictòrica agafa força renom i fa un parell d'exposicions.
Aquell mateix any, la Tina presenta una exposició a Buenos Aires. Tota la família hi va. Ella dedica l'exposició a en Tian.
Aquell dia en aquella exposició en Tòfol es troba la Carbonet.
30 - MIL EXPOSICIONS SEGUIDES
En Tòfol i la Maria van a una cafeteria. Tenen moltíssimes coses a dir-se ja que fa divuit anys que no es veuen.
Ella li confessa que ha vingut a l'exposició perquè viu a la capital d'Argentina i perquè ha llegit en un diari la notícia sobre l'exposició de la Tina. Llavors en Tòfol li pregunta si està casada o no. Ella respon que quan va viure amb el seu germà en un piset de Marsella, va conèixer a un noi argentí i se'n van anar a viure junts a l'Argentina. Uns mesos més tard, ella es va adonar que li faltava alguna cosa i que seguia estimant a en Tòfol. Així doncs va deixar a aquell noi i va posar-se a buscar-lo. No el va poder trobar ja que Mèxic és enorme i ho va donar per impossible. Fins que veu en al diari la notícia de la Tina.
Es passen tota la nit en aquell cafè i després surten a caminar sense cap rumb fins que clareja.
A l'hora d'esmorzar es presenten a l'hotel on dormen els pares. Els dos es queden al·lucinats i saluden i abracen a la Carbonet. La Tina, que també està a l'hotel, no entén res ja que mai li han parlat de la Maria.
31- LA POESIA
L'any 1975 en Tòfol té cinquanta anys. Viu feliçment amb la Carbonet a Mèxic. La mare es troba molt malament arran una malaltia llarga.
El dia 20 de novembre d'aquell any mor Franco i també la mare. Però abans que ella morís, li regala a en Tòfol un llibre, el Crist de 200.000 braços. També li confessa que està molt orgullós d'ell i que l'estima molt.
Enterren a la mare en un cementiri dels afores i després, la Tina la Maria i en Tòfol, acompanyen el pare a casa. Llavors en Tòfol li ensenya a la Tina el llibre que la mare li ha regalat. Ella confessa que ja se l'ha llegit.
32- ARA QUE ESTEM JUNTS
Quan en Tòfol es jubila comença a escriure aquesta història, gràcies a la insistència de la Carbonet que sempre li diu que escrigui un llibre pel Tian.
Un cop acabat el llibre, en Tòfol i la Maria agafen un avió per anar a Barcelona. Quan arriben a Catalunya, agafen un taxi fins el poble on està enterrat en Tian.
En Tòfol li llegeix el llibre i després el deixa damunt la seva tomba. Té l'esperança de que algú arreplegarà el llibre i mantindrà viva la memòria de tanta gent anònima que va lluitar i morir per uns ideals.
L'any 1975 en Tòfol té cinquanta anys. Viu feliçment amb la Carbonet a Mèxic. La mare es troba molt malament arran una malaltia llarga.
El dia 20 de novembre d'aquell any mor Franco i també la mare. Però abans que ella morís, li regala a en Tòfol un llibre, el Crist de 200.000 braços. També li confessa que està molt orgullós d'ell i que l'estima molt.
Enterren a la mare en un cementiri dels afores i després, la Tina la Maria i en Tòfol, acompanyen el pare a casa. Llavors en Tòfol li ensenya a la Tina el llibre que la mare li ha regalat. Ella confessa que ja se l'ha llegit.
32- ARA QUE ESTEM JUNTS
Quan en Tòfol es jubila comença a escriure aquesta història, gràcies a la insistència de la Carbonet que sempre li diu que escrigui un llibre pel Tian.
Un cop acabat el llibre, en Tòfol i la Maria agafen un avió per anar a Barcelona. Quan arriben a Catalunya, agafen un taxi fins el poble on està enterrat en Tian.
En Tòfol li llegeix el llibre i després el deixa damunt la seva tomba. Té l'esperança de que algú arreplegarà el llibre i mantindrà viva la memòria de tanta gent anònima que va lluitar i morir per uns ideals.
No hay comentarios:
Publicar un comentario