El dimarts dia 12 de gener del 2016, Roc Casagran va venir al Institut Bisbe Sivilla per a fer una xerrada, amb el fondament de compartir amb nosaltres el procés d'elaboració d'aquest llibre tan emocionant. Nosaltres, creiem que val la pena compartir els passos que va seguir l'escriptor per crear la novel·la.
Quan Roc Casagran tenia uns quinze o setze anys, va sentir a parlar per primera vegada dels camps de concentració d'exiliats a França. Es va interessar pel tema i va anar a cercar informació sobre aquests fets. Va intentar redactar una història però, quan portava unes trenta pàgines, no va saber com continuar-la i la va guardar en un calaix.
Va intentar seguir amb l'argument varies vegades, però no se li acudia una continuació. Encara i acabar-se rendint, en el fons mai es donava per vençut.
Un dia, va decidir agafar el cotxe i anar al camp d'Argelers del que havia parlat a les trenta pàgines.
Finalment, va aprendre la lliçó i va decidir llençar el que tenia escrit fins llavors per començar de nou amb una estructura ja feta. Amb les idees clares. Amb un inici i un final, ja que és aquesta l'única manera segons l'autor de poder narrar una història.
Una de les raons per les quals va donar a conèixer aquesta narració inventada, va ser perquè no vol que aquesta realitat històrica quedi en l'oblit. Molta gent que va viure l'exili i va estar en un d'aquells camps, s'avergonyeix d'explicar-ho a hores d'ara, ja que no volen reconèixer com van haver de deixar de ser persones per a esdevenir una mica més animals.
Al llibre, varies vegades apareix el sentit de l'humor dels personatges encara i estar passant per nombroses penúries.
També apareix l'art: la poesia, la pintura, ...
Ambdues coses van ser remarcades amb la finalitat de donar un missatge: per molt que volguessin convertir els refugiats en animals, la cultura és el que els diferenciava d'ells, i no la volien perdre a pesar de les deplorables condicions de vida que tenien.
No hay comentarios:
Publicar un comentario